Tirant Lo Trobador.-1

Son moltes i molt nombroses les histories que des de El Carxe a Llemotges es conten uns a altres els caminants, que, units pels feixucs i llargs camins polsegossos, per les vesprades de llum esmorteïda, comparteixen les llegendes de les que es fa resó el poble pla, pero el resó de veus que xiuxiuejen, mes que un murmuri tebi, es un sorroll eixordador. Moltes son les histories-deia-que jo he sentit al llarg de la meua vida de comerciant, pero cap n'hi he sentit com les histories de Tirant Lo Trobador.
Tirant lo trobador es el veritable heroi d'aquest poble sense patria, donçs a un poble sense patria no hi calen herois de cap altra mena. Jo me'n aní assabentant de la seua historia amb els anys i els viatges. En qualsevol fonda, plaça, fleca, font, de cualsevol poble gran o petit, hi he trobat sempre la seua ombra reflectida, que sempre esdevé quelcom magic.
Aleshores, ¿Quí es Tirant Lo Trobador? Bo: jo ara vos diré quí pensem que es nosaltres, els habitants del pais de Oc, i açò precissament, es el que vull contar-vos hui per a començar aquesta historia sense trellat, tan dificil d'abastir.
Encara que existisquen diferents versions e histories a cada poble, totes coincideixen en el mateix principi: Tirant Lo Trobador "comprengué el significat de totes les cançons". Que vol dir la gent quan diu això, ja no es tan facil de captindre. El poble es molt més subtil i savi de lo que no es pensen els il.lustrats, i així ho conten a tot arreu: Tirant Lo Trobador va comprendre el significat de totes les cançons, i, en la seua lluita desigual envers l'eternitat, donat que fou el mes gran i mes desconegut creador de cançons que mai existí, va acabar per caure atrapat pel silenci. Altres diuen que ja no canta perque cremá el seu cor per a sempre quan la seua jove i bella estimada se'n va anar amb Lo Comte de La Plana per a casar-s'hi, un home vell, lleig i malvat que la tragué de la pobressa i se la endugué al seu castell , pero jo pense que aixó son histories afegides que ara no venen al cas.
Jo sé que Tirant no deixá mai de cantar, pero li va esdevindre una realitat paradoxal: Tirant Lo Trobador, fill, net i besnet de trobadors, socarrel dels primers trobadors de Oc que tragueren per primer cop la música dels murs humits i porigossos de les esglesies, gos-pigall per als cegos, deitat per als sarraíns, somriure per a la nisaga infinita de xiquets descalços i esquifits, Tirant, lo trobador de trobadors, era tal la cançó que tenía aturada a la gola sense eixir, que preferí deixar de cantar mentre no trobés la seua cançó.